Ep, nens i nenes!
Ja torno a ser aquí com cada any! Quin dia més bonic “La diada de Sant Jordi”!
Ben mirat, tot i que sóc el dolent de la llegenda i que diuen tenia “morts de por” a tot un poble amb el seus vilatans, el seu rei, la seva reina i la seva princesa… i que finalment no surto gaire ben parat i que tothom aplaudeix al valent Sant Jordi…Jo, no deixo de pensar que és de la meva sang que sorgeix una flor, una rosa vermella, i que aquesta flor va ser un regal d’amor per a la bella dama.
I després de tant temps d’aquest fet encara es segueixen regalant roses i això em fa molt i molt feliç.
Veieu nens i nenes al final de dins del drac més dolent i ferotge hi ha quelcom bonic, com una flor.
UH, OH no vull fer més por!